skip to main |
skip to sidebar
Nit de Reis
Volem la veritat a tot preu o preferim les mentides que ens van bé? Aquest és potser un dels temes principals d'aquesta comèdia equívoca de William Shakespeare. Nit de Reis és un joc de miralls on s'hi reflexen els contraris: les dones en homes, els folls en savis, els alegres en tristos... El desig es desvia cap a un altre lloc o una altra persona. La fortuna ens fa creure que ho hem perdut tot, quan tot és un guany. És, en definitiva, una mentida que no pot fugir de la realitat. A nosaltres, els espectadors, ens mostra tota l'estona les cartes i les amaga als personatges que, amb valentia, i com en el naufragi després del qual comença l'obra, lluiten per sobreviure i treure'n el seu màxim profit. Es tracta d'una història de Viola que després d'haver perdut el seu germà ofegat, es disfressa d'home i entra al servei del duc d'Il·líria, del qual s'enamora. Però ell està enamorat de la bonica Olívia, la qual s'enamora de la Viola creient que és un home. Shakespeare, oi? A aquests personatges s'hi afegeixen d'altres encara més pintorescs i més divertits, les senyores Rot, ties solterones de l'Olívia, el seu "amic" ric Andreu Caraeixut, la criada i confident Maria, el majordom Malvolio i d'altres sorpreses que ens preparen per un final feliç, acompanyats per capitans de vaixells, soldats, criats i capellans i el doble bufó que, encara que sigui per això, posa una mica de seny en els altres. Novament el director d'aquesta obra estrenada l'11 de maig del 2007, a les 20 hores a l'escola Sagrada Família d'Horta, fou en Cristian Llàcer. Els encarregats de la il·luminació van ser en Carlos i la Sara. La música va córrer a càrrec de la Noe i el vestuari i l'escenografia van ser realitzats per tots els companys de l'obra.
Volem la veritat a tot preu o preferim les mentides que ens van bé? Aquest és potser un dels temes principals d'aquesta comèdia equívoca de William Shakespeare. Nit de Reis és un joc de miralls on s'hi reflexen els contraris: les dones en homes, els folls en savis, els alegres en tristos... El desig es desvia cap a un altre lloc o una altra persona. La fortuna ens fa creure que ho hem perdut tot, quan tot és un guany. És, en definitiva, una mentida que no pot fugir de la realitat. A nosaltres, els espectadors, ens mostra tota l'estona les cartes i les amaga als personatges que, amb valentia, i com en el naufragi després del qual comença l'obra, lluiten per sobreviure i treure'n el seu màxim profit. Es tracta d'una història de Viola que després d'haver perdut el seu germà ofegat, es disfressa d'home i entra al servei del duc d'Il·líria, del qual s'enamora. Però ell està enamorat de la bonica Olívia, la qual s'enamora de la Viola creient que és un home. Shakespeare, oi? A aquests personatges s'hi afegeixen d'altres encara més pintorescs i més divertits, les senyores Rot, ties solterones de l'Olívia, el seu "amic" ric Andreu Caraeixut, la criada i confident Maria, el majordom Malvolio i d'altres sorpreses que ens preparen per un final feliç, acompanyats per capitans de vaixells, soldats, criats i capellans i el doble bufó que, encara que sigui per això, posa una mica de seny en els altres. Novament el director d'aquesta obra estrenada l'11 de maig del 2007, a les 20 hores a l'escola Sagrada Família d'Horta, fou en Cristian Llàcer. Els encarregats de la il·luminació van ser en Carlos i la Sara. La música va córrer a càrrec de la Noe i el vestuari i l'escenografia van ser realitzats per tots els companys de l'obra.
