La filosofia, la Creació són tan serioses com sembla? O ens les podem prendre a cachondeo? Aquesta és la qüestió que ens planteja en Woody Allen en aquestes obres.
En Déu i les altres peces tretes del llibre "Com acabar d’una vegada per totes amb la cultura?" ens enfronta amb aquest dilema.
Per què ha de ser seriós tot el relacionat amb el pensament humà, les seves pors i els dubtes existencials? No és més fàcil entendre-ho tot rient? Amb aquestes obres, l’autor aconsegueix que reflexionem sobre molts temes fonamentals de les nostres vides d’una manera sorprenent. Amb aquest humor ens ajuda a superar les nostres pors arrelades amb un Conde Drácula despistat, a afrontar la Mort d’una manera impensable i a reflexionar sobre l’existència de Déu (El gran Jefe) a ritme de pel·lícula negra amb un detectiu privat que lluita entre el celestial i el terrenal. I finalment el tema de la creació teatral, artística, o la creació a seques (d’ón venim, ón anem), enllaçat amb els temes de la realitat i la llibertat personal. Podem decidir per nosaltres mateixos o som esclaus del destí? O formem tots parts d’una obra que algú ha escrit i un altre públic està mirant? Aquests són els temes principals de Déu. Però no patiu, aquí s’acaba el que és seriós, si és que tots aquests temes s’han de prendre seriosament.
En Déu i les altres peces tretes del llibre "Com acabar d’una vegada per totes amb la cultura?" ens enfronta amb aquest dilema.
Per què ha de ser seriós tot el relacionat amb el pensament humà, les seves pors i els dubtes existencials? No és més fàcil entendre-ho tot rient? Amb aquestes obres, l’autor aconsegueix que reflexionem sobre molts temes fonamentals de les nostres vides d’una manera sorprenent. Amb aquest humor ens ajuda a superar les nostres pors arrelades amb un Conde Drácula despistat, a afrontar la Mort d’una manera impensable i a reflexionar sobre l’existència de Déu (El gran Jefe) a ritme de pel·lícula negra amb un detectiu privat que lluita entre el celestial i el terrenal. I finalment el tema de la creació teatral, artística, o la creació a seques (d’ón venim, ón anem), enllaçat amb els temes de la realitat i la llibertat personal. Podem decidir per nosaltres mateixos o som esclaus del destí? O formem tots parts d’una obra que algú ha escrit i un altre públic està mirant? Aquests són els temes principals de Déu. Però no patiu, aquí s’acaba el que és seriós, si és que tots aquests temes s’han de prendre seriosament.
L'obra es va estrenar el 22 de maig al centre cívic de can Felipa (prèviament s'havia realitzat un assaig general a la residència d'estudiants d'un dels membres de la companyia) a les 20:30. Es va repetir actuació a la mateixa hora i lloc el 23 de maig.
Per tercer any seguit el director de l'obra fou en Cristian Llàcer. Els encarregats de la BSO i de punxar la música durant la representació van ser en Ramon i la Noèlia. El vestuari i l'escenografia van ser responsabilitat de tots els membres de la companyia.
