Volem la veritat a tot preu o preferim les mentides que ens van bé? Aquest és potser un dels temes principals d'aquesta comèdia equívoca de William Shakespeare. Nit de Reis és un joc de miralls on s'hi reflexen els contraris: les dones en homes, els folls en savis, els alegres en tristos... El desig es desvia cap a un altre lloc o una altra persona. La fortuna ens fa creure que ho hem perdut tot, quan tot és un guany. És, en definitiva, una mentida que no pot fugir de la realitat. A nosaltres, els espectadors, ens mostra tota l'estona les cartes i les amaga als personatges que, amb valentia, i com en el naufragi després del qual comença l'obra, lluiten per sobreviure i treure'n el seu màxim profit. Es tracta d'una història de Viola que després d'haver perdut el seu germà ofegat, es disfressa d'home i entra al servei del duc d'Il·líria, del qual s'enamora. Però ell està enamorat de la bonica Olívia, la qual s'enamora de la Viola creient que és un home. Shakespeare, oi? A aquests personatges s'hi afegeixen d'altres encara més pintorescs i més divertits, les senyores Rot, ties solterones de l'Olívia, el seu "amic" ric Andreu Caraeixut, la criada i confident Maria, el majordom Malvolio i d'altres sorpreses que ens preparen per un final feliç, acompanyats per capitans de vaixells, soldats, criats i capellans i el doble bufó que, encara que sigui per això, posa una mica de seny en els altres. Novament el director d'aquesta obra estrenada l'11 de maig del 2007, a les 20 hores a l'escola Sagrada Família d'Horta, fou en Cristian Llàcer. Els encarregats de la il·luminació van ser en Carlos i la Sara. La música va córrer a càrrec de la Noe i el vestuari i l'escenografia van ser realitzats per tots els companys de l'obra.diumenge, 7 d’octubre del 2007
Nit de Reis
Volem la veritat a tot preu o preferim les mentides que ens van bé? Aquest és potser un dels temes principals d'aquesta comèdia equívoca de William Shakespeare. Nit de Reis és un joc de miralls on s'hi reflexen els contraris: les dones en homes, els folls en savis, els alegres en tristos... El desig es desvia cap a un altre lloc o una altra persona. La fortuna ens fa creure que ho hem perdut tot, quan tot és un guany. És, en definitiva, una mentida que no pot fugir de la realitat. A nosaltres, els espectadors, ens mostra tota l'estona les cartes i les amaga als personatges que, amb valentia, i com en el naufragi després del qual comença l'obra, lluiten per sobreviure i treure'n el seu màxim profit. Es tracta d'una història de Viola que després d'haver perdut el seu germà ofegat, es disfressa d'home i entra al servei del duc d'Il·líria, del qual s'enamora. Però ell està enamorat de la bonica Olívia, la qual s'enamora de la Viola creient que és un home. Shakespeare, oi? A aquests personatges s'hi afegeixen d'altres encara més pintorescs i més divertits, les senyores Rot, ties solterones de l'Olívia, el seu "amic" ric Andreu Caraeixut, la criada i confident Maria, el majordom Malvolio i d'altres sorpreses que ens preparen per un final feliç, acompanyats per capitans de vaixells, soldats, criats i capellans i el doble bufó que, encara que sigui per això, posa una mica de seny en els altres. Novament el director d'aquesta obra estrenada l'11 de maig del 2007, a les 20 hores a l'escola Sagrada Família d'Horta, fou en Cristian Llàcer. Els encarregats de la il·luminació van ser en Carlos i la Sara. La música va córrer a càrrec de la Noe i el vestuari i l'escenografia van ser realitzats per tots els companys de l'obra.
De Moïsès a Maö
De Moïsès a Maö o 5000 anys d'aventures i d'amor, és la història d'una petita companyia de Music-Hall, les "Viena's Follies", que està bloquejada al desert de Nevada, cap al 1900. Preparen una revista sobre la història de la humanitat i confien triomfar a Califòrnia, destí final del viatge, quan les finances aniran millor. Esperant un hipotètic ajut de la reina Victòria, la companyia prepara activament el seu espectacle històric. Es tracta d'una obra en la que apareixen múltiples personatges que van presentant quadres sobre els episodis més "importants" viscuts pels homes, i entremig, les preocupacions, desitjos i somnis dels actors i músics de la companyia i la resta de personatges que apareixen en aquest fons de món. És una obra esbogerrada, amb un ritme trepidant, amb molt d'humor, música i sensualitat. Originalment creada per Jérôme Savary i Le Grand Magic Circus en els anys 70, traduïda i adaptada pels companys Pol, Núria Mestres i Cristian. La música en viu fou interpretada per la Xisca, en Ramon s'encarregava de posar el muntatge audiovisual i les "idees" musicals i l'adapatació de les lletres van córrer a càrrec de l'Ivan i la Noe. El nostre director va ser en Cristian Llàcer per segon any seguit i els encarregats del vestuari i l'escenografia van ser tots els companys de l'obra encapçalats per la Laura.L'obra va ser estrenada al Hall de la universitat (campus Casanova) i posteriorment el 26 d'abril a les 20h. es va realitzar a la sala d'actes de l'escola Sagrada Familia d'Horta.
BubbleShare: Share photos - Print Christmas Coloring Pages.
Qui vulgui veure totes les fotos hi ha el següent link on estan totes penjades:
http://www.lambertoramon.com/demoisesamao/index
...Y Parió la Abuela
Realitzada al maig del 2006 a la sala d'actes de l'escola Sagrada Família d'Horta, l'obra titulada ...Y Parió la Abuela estava composada de diferents fragments d'altres obres conegudes, poemes, cançons i balls. Els fragments que contenia formaven part de les obres de: Hamlet, Art, Frédérik, Lisístrata, Godot, les Noces de Fígaro, MacBeth, Antígona, Romeu i Julieta, Café Irlandés, la Casa de Bernarda Alba i Somni d'una Nit d'Estiu. Les músiques dels balls eren part de la BSO de Moulin Rouge: Lady Marmalade i el Tango de Roxanne i les coreografies van ser muntades per la Tere. El vestuari va córrer a càrrec de la Mireia i la Núria Pons. El guió i la direcció van ser obra d'en Cristian Llàcer.
BubbleShare: Share photos - Share your baby pictures
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
