Déu i altres peces

La filosofia, la Creació són tan serioses com sembla? O ens les podem prendre a cachondeo? Aquesta és la qüestió que ens planteja en Woody Allen en aquestes obres.
En Déu i les altres peces tretes del llibre "Com acabar d’una vegada per totes amb la cultura?" ens enfronta amb aquest dilema.
Per què ha de ser seriós tot el relacionat amb el pensament humà, les seves pors i els dubtes existencials? No és més fàcil entendre-ho tot rient? Amb aquestes obres, l’autor aconsegueix que reflexionem sobre molts temes fonamentals de les nostres vides d’una manera sorprenent. Amb aquest humor ens ajuda a superar les nostres pors arrelades amb un Conde Drácula despistat, a afrontar la Mort d’una manera impensable i a reflexionar sobre l’existència de Déu (El gran Jefe) a ritme de pel·lícula negra amb un detectiu privat que lluita entre el celestial i el terrenal. I finalment el tema de la creació teatral, artística, o la creació a seques (d’ón venim, ón anem), enllaçat amb els temes de la realitat i la llibertat personal. Podem decidir per nosaltres mateixos o som esclaus del destí? O formem tots parts d’una obra que algú ha escrit i un altre públic està mirant? Aquests són els temes principals de Déu. Però no patiu, aquí s’acaba el que és seriós, si és que tots aquests temes s’han de prendre seriosament.

L'obra es va estrenar el 22 de maig al centre cívic de can Felipa (prèviament s'havia realitzat un assaig general a la residència d'estudiants d'un dels membres de la companyia) a les 20:30. Es va repetir actuació a la mateixa hora i lloc el 23 de maig.

Per tercer any seguit el director de l'obra fou en Cristian Llàcer. Els encarregats de la BSO i de punxar la música durant la representació van ser en Ramon i la Noèlia. El vestuari i l'escenografia van ser responsabilitat de tots els membres de la companyia.

Nit de Reis

Volem la veritat a tot preu o preferim les mentides que ens van bé? Aquest és potser un dels temes principals d'aquesta comèdia equívoca de William Shakespeare. Nit de Reis és un joc de miralls on s'hi reflexen els contraris: les dones en homes, els folls en savis, els alegres en tristos... El desig es desvia cap a un altre lloc o una altra persona. La fortuna ens fa creure que ho hem perdut tot, quan tot és un guany. És, en definitiva, una mentida que no pot fugir de la realitat. A nosaltres, els espectadors, ens mostra tota l'estona les cartes i les amaga als personatges que, amb valentia, i com en el naufragi després del qual comença l'obra, lluiten per sobreviure i treure'n el seu màxim profit. Es tracta d'una història de Viola que després d'haver perdut el seu germà ofegat, es disfressa d'home i entra al servei del duc d'Il·líria, del qual s'enamora. Però ell està enamorat de la bonica Olívia, la qual s'enamora de la Viola creient que és un home. Shakespeare, oi? A aquests personatges s'hi afegeixen d'altres encara més pintorescs i més divertits, les senyores Rot, ties solterones de l'Olívia, el seu "amic" ric Andreu Caraeixut, la criada i confident Maria, el majordom Malvolio i d'altres sorpreses que ens preparen per un final feliç, acompanyats per capitans de vaixells, soldats, criats i capellans i el doble bufó que, encara que sigui per això, posa una mica de seny en els altres. Novament el director d'aquesta obra estrenada l'11 de maig del 2007, a les 20 hores a l'escola Sagrada Família d'Horta, fou en Cristian Llàcer. Els encarregats de la il·luminació van ser en Carlos i la Sara. La música va córrer a càrrec de la Noe i el vestuari i l'escenografia van ser realitzats per tots els companys de l'obra.

De Moïsès a Maö

De Moïsès a Maö o 5000 anys d'aventures i d'amor, és la història d'una petita companyia de Music-Hall, les "Viena's Follies", que està bloquejada al desert de Nevada, cap al 1900. Preparen una revista sobre la història de la humanitat i confien triomfar a Califòrnia, destí final del viatge, quan les finances aniran millor. Esperant un hipotètic ajut de la reina Victòria, la companyia prepara activament el seu espectacle històric. Es tracta d'una obra en la que apareixen múltiples personatges que van presentant quadres sobre els episodis més "importants" viscuts pels homes, i entremig, les preocupacions, desitjos i somnis dels actors i músics de la companyia i la resta de personatges que apareixen en aquest fons de món. És una obra esbogerrada, amb un ritme trepidant, amb molt d'humor, música i sensualitat. Originalment creada per Jérôme Savary i Le Grand Magic Circus en els anys 70, traduïda i adaptada pels companys Pol, Núria Mestres i Cristian. La música en viu fou interpretada per la Xisca, en Ramon s'encarregava de posar el muntatge audiovisual i les "idees" musicals i l'adapatació de les lletres van córrer a càrrec de l'Ivan i la Noe. El nostre director va ser en Cristian Llàcer per segon any seguit i els encarregats del vestuari i l'escenografia van ser tots els companys de l'obra encapçalats per la Laura.
L'obra va ser estrenada al Hall de la universitat (campus Casanova) i posteriorment el 26 d'abril a les 20h. es va realitzar a la sala d'actes de l'escola Sagrada Familia d'Horta.

BubbleShare: Share photos - Print Christmas Coloring Pages.

Qui vulgui veure totes les fotos hi ha el següent link on estan totes penjades:

http://www.lambertoramon.com/demoisesamao/index

...Y Parió la Abuela

Realitzada al maig del 2006 a la sala d'actes de l'escola Sagrada Família d'Horta, l'obra titulada ...Y Parió la Abuela estava composada de diferents fragments d'altres obres conegudes, poemes, cançons i balls. Els fragments que contenia formaven part de les obres de: Hamlet, Art, Frédérik, Lisístrata, Godot, les Noces de Fígaro, MacBeth, Antígona, Romeu i Julieta, Café Irlandés, la Casa de Bernarda Alba i Somni d'una Nit d'Estiu. Les músiques dels balls eren part de la BSO de Moulin Rouge: Lady Marmalade i el Tango de Roxanne i les coreografies van ser muntades per la Tere. El vestuari va córrer a càrrec de la Mireia i la Núria Pons. El guió i la direcció van ser obra d'en Cristian Llàcer.

BubbleShare: Share photos - Share your baby pictures